TechDisk Project, Diagnosticant bateries

Una queixa habitual que hem trobo al servei tècnic és que la durada de la bateria d’un determinat MacBook no és la que hauria de ser. Moltes vegades la queixa és legítima i la bateria en efecte és defectuosa o bé està esgotada (més sobre el tema a continuació) i moltes altres vegades correspon a un desconeixement sobre el funcionament general sobre aquests aparells. És important aprofitar aquestes oportunitats per formar als clients al respecte i ajudar-los a entendre el funcionament d’aquesta part del seu dispositiu.

Com es mesura la salut d’una bateria?

Les bateries són productes consumibles, es a dir, que quan més s’utilitzen pitjor funcionen i a la llarga acaben deixant de funcionar. Per mesurar la seva salut tenim dos indicadors:

Capacitat a plena càrrega

La capacitat a plena càrrega és la màxima quantitat d’energia elèctrica que és capaç d’emmagatzemar la bateria. Aquesta va disminuint gradualment a mida que s’utilitza la bateria i es mesura en mAh.

Es important tenir en compte aquest valor per què el consum d’energia del portàtil és funció del nombre d’aplicacions que tenim en funcionament i de l’exigència en termes de càlcul d’aquestes. No és el mateix fer funcionar un navegador web que un programa de disseny CAD. El consum energètic de l’ordinador augmentarà amb el nombre d’aplicacions i l’exigència.

Un dels errors comuns que veig en Mac OS X especialment en usuaris que venen d’entorns Windows, és que assumeixen que per apagar una aplicació només cal fer clic al botó vermell de la part superior esquerra de la finestra de l’aplicació (acció que en la majoria d’aplicacions només tanca la finestra) de manera que deixen una quantitat considerable d’aplicacions funcionant en segon pla de manera que van en contra de la durada de la bateria.

La majoria de fabricants i Apple no n’és una excepció garanteixen que la capacitat a plena càrrega de la bateria serà almenys d’un 80% de la capacitat original un cop arribem el nombre de cicles de vida de la bateria.

Nombre de cicles de la bateria

Entenem per cicle de bateria una descàrrega complerta de la capacitat màxima de càrrega de la bateria. Els fabricants de les bateries ens indiquen el nombre de cicles de càrrega per a les que estan dissenyades, de fet, en el cas dels MacBook Apple té un article que fa referència al màxim nombre de cicles per als quals estan pensades les bateries de cada model.

Cicle de càrrega

Uns símils que m’han funcionat molt bé a l’hora de fer entendre com funcionen les bateries són les rodes d’un cotxe o bé una bombeta.

Tan un com altre tenen una vida limitada, es desgasten i es mesura en kilòmetres de rodatge o hores de funcionament que vindria a ser similar al nombre de cicles d’una bateria. Si una roda es punxa sense un element estrany avanç del nombre de kilòmetres pel que està pensada o una bombeta es fon avanç d’arribar al nombre d’hores que especifica el fabricant és normal que es pugui reclamar garantia. De la mateixa manera passarà amb els cicles de la bateria.

El segon límit de garantia és el temps, normalment un any per les bateries ja que són productes consumibles. Igual com passaria amb les rodes del cotxe o les bombetes.

Troba la capacitat a plena càrrega i nombre de cicles de la teva bateria

/Aplicacions/Utilitats/Informe del Sistema
/Aplicacions/Utilitats/Informe del Sistema

Per veure la capacitat a plena càrrega i nombre de cicles del MacBook sobre el qual rebem la queixa, podem veure el registre intern de la pròpia bateria a través de l’aplicació Informació del Sistema que ens indicarà els dos indicadors i un informe de com està la vida de la bateria en forma de recomanació de si s’ha de canviar en breus (Estat).

Aquesta informació està relativament oculta dins de Mac OS X i falta alguna informació com la capacitat a plena càrrega original de la bateria (per a poder comparar en cas de queixa). Per això el nostre disc tècnic haurà de disposar d’alguna de les infinites aplicacions que existeixen al mercat per veure com està l’estat de la bateria.

Nombre de cicles i capacitat a plena càrrega dins de l'Informe de Sistema
Nombre de cicles i capacitat a plena càrrega dins de l’Informe de Sistema

Icona de Battery HealthDesprés de provar vàries opcions he decidit que en JARVIS (el nom que tindrà el meu disc) portarà per defecte una petita aplicació que s’instal·la a la barra d’estat que es diu Battery Health. Molt pràctica i que ens dóna la informació necessària i més immediata per determinar si la bateria està fotuda.

Battery Health Interficie

Si la queixa continua tot i haver comprovat l’estat de la vida de la bateria, fes el test de duració de la bateria igual que ho faria Apple

Si tot i haver comprovat que la capacitat a plena càrrega i el nombre de cicles estan dins de la normalitat, el client es continua queixant de la duració de la bateria el següent pas és consultar les especificacions tècniques de la bateria del MacBook i realitzar un test de duració de la bateria.

En la mateixa web d’especificacions tècniques s’especifiquen com es realitzen els tests de duració de la bateria, malauradament no ens diuen quina és la duració mitja però assumiria que hora i mitja amunt hora i mitja avall de la duració de la bateria entra dins dels paràmetres. El test més fàcil de reproduir, al meu parer és el de reproducció de vídeo en el que:

  • Es reprodueix un vídeo HD 720p mitjançant iTunes.
  • La intensitat d’il·luminació de la pantalla està a 12 clics d’augment o un 75% del màxim.
  • S’està connectat a una Wi-Fi
  • No hi ha cap aplicació de tercers funcionant en segon pla. La manera ideal és amb un usuari nou i completament en blanc.

Així que només ens caldrà disposar d’un vídeo de definició HD dins d’una biblioteca d’iTunes i reproduir de manera continuada i repetida aquest video; però, com ho fem per mesurar la duració de la bateria sense estar davant de la pantalla com uns estaquirots mirant el cronòmetre? Aquí és on torna al rescat el nostre amic el Terminal. A través de la comanda pmset podem generar un log de l’estat de càrrega de la bateria de manera automàtica.

pmset -g pslog >> ~/Desktop/pslog.out

Amb l’ajuda del registre generat per aquesta utilitat i ajustant adequadament la configuració de l’estalvi d’energia podrem realitzar un test que si la bateria funciona correctament ens hauria de donar una durada similar a la de les especificacions tècniques.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La sortida d’aquesta comanda ens dóna l’etiqueta de temps exacte en el que es captura la vida de la bateria i fent una resta de temps obtindrem la durada de la bateria.

Logging IORegisterForSystemPower sleep/wake messages
pmset is in logging mode now. Hit ctrl-c to exit.
2015-03-08 15:28:55 +0100 IOPSNotificationCreateRunLoopSource
Now drawing from 'Battery Power'
 -InternalBattery-0 100%; discharging; 8:33 remaining
2015-03-08 15:29:12 +0100 com.apple.system.powersources.timeremaining
2015-03-08 15:29:12 +0100 IOPSNotificationCreateRunLoopSource
 -InternalBattery-0 100%; discharging; 8:23 remaining
2015-03-08 15:29:12 +0100 com.apple.system.powersources
2015-03-08 15:30:12 +0100 com.apple.system.powersources.timeremaining
2015-03-08 15:30:12 +0100 IOPSNotificationCreateRunLoopSource

Està clar que cal una mica de preparació per a realitzar el test però ens traurà de dubtes en el cas que sospitem que la bateria del MacBook no funcioni correctament tot i que tots els indicadors ràpids ens donin resultats correctes. En molts casos no ens caldrà arribar a realitzar el test amb l’ajuda del nombre de cicles i capacitat a plena càrrega. I en la majoria dels casos donar els conceptes bàsics d’ús i estalvi d’energia als clients serà més que suficient per resoldre la queixa.

Informació adicional

També afegeixo informació general sobre les bateries dels MacBook de la web d’Apple que és d’interès tenir controlada i que també ens pot ajudar on trobarem per exemple les temperatures ideals de treball de les bateries i moltíssima més informació

Anuncis

TechDisk Project, posant a prova la targeta gràfica

Ja tenim eines per a diagnosticar la CPU, i la memòria del nostre Mac. Un altre problema comú que ens podem trobar són imatges extranyes a la pantalla o bé que la pantalla del nostre mac simplement no doni vídeo. El diagnòstic en moltes ocasions és clar i simplement cal apuntar a la targeta gràfica del Mac en qüestió, però i quan no és tan evident que està fallant aquest component?

Entenen el funcionament d’una targeta gràfica

La Graphics Processor Unit o GPU per abreviar és el component encarregat de portar a la pantalla de l’ordinador tot el relacionat amb la imatge en l’ordinador. No entraré en molt de detall, per que la veritat és que en si ens donaria per fer un blog dedicat al tema, però bàsicament és un ordinador especialitzat en tractament d’imatge dins el propi ordinador. Aquesta peça consta de 2 subcomponents principals: la GPU que explicat de manera molt simple vindria a ser un processador especialitzat en càlculs gràfics i la VRAM o memòria de vídeo  on s’emmagatzemen els càlculs ja acabats que posteriorment es transformen en senyals analògiques o digitals (segons el nostre monitor i connexió) que veurem a pantalla.

L’ull humà té una percepció de moviment a partir del moment en que es presenten 24 imatges estàtiques per segon. La majoria de monitors actuals per tal de donar la il·lusió de moviment fluid ens presenten de mitjana 60 imatges per segon o el que es el mateix, una velocitat de refresc de 60Hz. Això vol dir que durant un segon, la targeta gràfica del nostre ordinador és capaç de calcular 60 vegades tots i cadascun dels puntets (pixels) que formen la imatge que es veu en pantalla! (L’exclamació és per que hem sembla fascinant el nombre de càlculs per segon que fan aquestes petites meravelles :-)).
De fet, la GPU és suficientment ràpida per a generar més de 60 imatges per segon i d’aquí vé la necessitat de disposar una porció de memòria extremadament ràpida (VRAM) per a emmagatzemar la informació al ritme que la GPU genera les imatges i que es va actualitzant a mida que les imatges s’han anat enviant cap a la pantalla.

Una fallada evident i clàssica de la targeta gràfica és simplement que aquesta no doni imatge alguna a la pantalla i tinguem una pantalla en negre sempre i quan sapiguem del segur que el monitor funciona correctament. Tan si falla la GPU com la VRAM tindrem una sèrie de patrons que ens indicaràn quina és la part de la targeta gràfica que està fallant.

Si falla la VRAM

La VRAM és la part més sensible al calor de la targeta gràfica i l’encarregada d’emmagatzemar imatges ja calculades i càlculs parcials del que es presentarà al monitor, si aquesta falla podem trobar errors de color en la imatge, patrons estranys a pantalla i forats en el que hauria de ser la imatge complerta. En funció de la porció de memòria que estigui afectada serà més o menys evident que està fallant.

Es important tenir en compte que molts models de targeta gràfica utilitzen total o parcialment la memòria RAM de l’ordinador, per aquest motiu és important comprovar que aquesta funciona correctament avanç d’assegurar que és la VRAM que ens dóna problemes de renderitzat d’imatge.

Si falla la GPU

La GPU és el component de la targeta gràfica que fa el càlcul de les imatges que es presenten per pantalla. També es força sensible al calor i en aquest cas és probable que en condicions de temperatures baixes treballi correctament mentre que al calentar-se comenci a fallar. Més endavant veurem com forçar el calentament d’aquest component.

Eines per a diagnosticar fallades de GPU o VRAM

Igual que hem vist amb la memòria RAM, el procediment a seguir és fer treballar el component al màxim del seu rendiment de manera que si tenim un error relacionat amb la temperatura de treball aquest es faci evident. Per a posar la targeta gràfica al màxim de la seva capacitat podem utilitzar les següents aplicacions.

GPU Test

GPU Test és una aplicació senzilla, capaç de posar entre l’espasa i la pared la targeta gràfica de l’ordinador en qüestió de segons. A més ocupa molt poc espai, ideal per en JARVIS que està a dieta i no interessa que ocupi molt d’espai. Bàsicament cal seleccionar el tipus de test adequat a un OpenGL compatible amb l’ordinador que es vulgui posar a prova.

Interfície gràfica de GPU Test.
Un cop haguem seleccionat el test al desplegable de la part superior. Fem cliquem el botó “Run Stress Test”

Els dos exemples que segueixen són tests que podem fer amb GPU Test.

Altres opcions

M’agrada especialment GPU Test per la seva lleugeresa però no per això és l’única aplicació que ens pot ajudar amb aquests afers, us deixo una sèrie de links d’altres alternatives que han compartit amb mi companys de feina:

  • Unigine Heaven – Benchmark; és una aplicació gratuïta per a ús personal i benchmark (test de rendiment) però de pagament per a tests d’estres com els que volem fer, hem de passar per caixa a pagar 15$. A part del test també monitoritza la temperatura de la GPU i exporta a format CSV la gràfica, especialment útil aquesta funció.
  • Unigine Valley – Benchmark; igual que Heaven si volem fer tests d’estres haurem de passar per caixa per 20$ aproximadament.
  • Maxon – Cinebench; Una altra aplicació de benchmark però amb tests suficientment llargs per fer patir no només la GPU sinó també la CPU. Completament gratuït.

Tancament i conclusions

Finalment acomiadar-me després d’un post llarguiiissim! Crec que en futures ocasions aquest tipus de post els partirem en vàries entregues. Han passat un parell de mesos després de l’última publicació i no és la meva intenció que s’allargui tant el temps entre publicacions però amb la campanya de nadal pel mig ha costat tornar a la normalitat.

Finalment hem pregunto si coneixeu alguna altra aplicació, o tècnica per a posar a prova la targeta gràfica. Recordo l’antiquíssima OpenMark de GioFX que anava fantàsticament bé però és complicat trobar-la on-line ja que fa anys que es va descontinuar. Comentaris i feedback benvingut!

TechDisk Project, Problemes de memòria RAM? Memtest al rescat

Continuem afegint solucions al set de problemàtiques que ens podem trobar com a tècnics de reparacions en hardware. La memòria RAM és un component d’ús intensiu, especialment important per al funcionament correcte del nostre Mac i també per a la seva velocitat a l’hora de treballar. No explicaré exactament com funciona la RAM però el vídeo que us deixo a continuació dóna una bona idea del funcionament d’aquest component i per què és important:

Si la memòria RAM falla

Pot portar diversos i variats problemes com: congelació de la imatge, que el sistema operatiu deixi de respondre, apagades intermitents d’aplicacions, corrupció de documents i fins i tot pot evitar que l’ordinador arranqui fent sonar una sèrie de tons característics.

Tan si tenim problemes similars als que hem mencionat com si acabem d’ampliar la RAM del Mac, és molt aconsellable fer en primer lloc un test intensiu. En el primer cas per assegurar-nos de que el component està funcionant correctament i descartar-lo com a possible causa del problema i en el segon cas per confirmar que hem comprat i instal·lat un component que no està fallant de bones a primeres.

Per posar a prova la memòria RAM

En JARVIS (el nom amb el que vaig batejar el meu TechDisk) utilitzarà una petita aplicació de UNIX que es diu memtest. És una aplicació sense interfície gràfica, que farem funcionar des de la línia de comandes (beneït Terminal) i que bàsicament genera patrons de dades que escriu a la memòria RAM i els torna a llegir comparant el que ha escrit amb el que llegeix. Si coincideixen els dos patrons la memòria funciona correctament sinó es que alguna cosa no funciona com hauria de ser. Això ho fa de manera seqüencial i de manera aleatòria en els espais disponibles de la memòria RAM per tal de simular amb major fiabilitat el funcionament real d’aquest component.

Com utilitzo memtest?

Per instal·lar memtest la manera més senzilla és utilitzar l’instal·lador que en Collin Allen (un blogaire de Pixar) ens ha preparat en el seu blogCommand-Tab. Un cop instal·lat obrim terminal i podem configurar el patró de l’assaig segons la següent comanda:

memtest [quantitat de memòria assajar] [número d’assajos sobre la memòria] [registrar l’assaig?]

Un bon assaig seria:

  • confirmar que tota la memòria instal·lada funciona correctament, es a dir, passant all al primer paràmetre.
  • realitzar entre 3 i 5 assajos a tota la memòria per descartar errors aleatoris. Tot i que si volem un test en profunditat, ara estic pensant en memòries del Mac Pro, podem obviar aquest paràmetre i deixar el test funcionant durant les hores que convingui.
  • opcionalment marcar si volem mantenir un registre dels resultats del test.

De manera que la comanda que utilitzaríem seria:

memtest all 3 -L

Si volem desactivar el registre d’activitat només cal eliminar -L de la comanda. Depenen de la quantitat de memòria instal·lada en el sistema el test pot durar de 15 minuts a hores, en el cas que es detectin errors s’ens notificarà.

Coses a tenir en compte

memtest posa a prova tota la memòria que té disponible; aquí hauríem de descartar la memòria utilitzada pel:

  • sistema operatiu
  • les aplicacions que actualment estan funcionant.

Així si volem que el màxim de memòria sigui posada a prova hem de tancar totes les aplicacions que tinguem obertes a excepció del terminal.

Però que passa amb la memòria utilitzada per Mac OS X?

Doncs aquesta memòria es queda sense ser posada a prova, i si malauradament l’error de memòria que ens dóna problemes està en aquesta porció de memòria, memtest ens donarà un fals positiu i no trobarà cap error.

Com aconseguim utilitzar memtest sense Mac OS X?

Ben senzill, com que és una utilitat de línia de comandes podem utilitzar-la inclús quan arranquem en mode d’usuari únic. De manera que la memòria quedarà pràcticament lliure en la seva totalitat per a ser assajada. Encara ens quedarà una petita porció de memòria que no entrarà dins del test però la possibilitat de que estigui dins d’aquest espai és molt menor que en el cas de que tinguem Mac OS X carregat i funcionant. Si encara no ens satisfan els resultats obtinguts d’aquesta manera, en els Macs que ho permeten podem treure la meitat de la memòria i realitzar tests amb diferents SO-DIMM’s instal·lats de manera que ens assegurem que absolutament tota la RAM sigui sotmesa a test.

 Per als fòbics al Terminal.app

Existeix una versió amb interfície gràfica del memtest que s’anomena Rember. Es una bona aplicació per a fer un test de memòria inicial però que porta associat el problema de que l’error resideixi en la porció de memòria utilitzada per Mac OS X.

Icona de Rember

 

Així doncs ja tenim una eina per a provar mòduls nous de memòria i trobar els mòduls que ens estan donant problemes, a diferència de les CPU’s les memòries solen fallar amb més freqüència i és molt important conèixer els símptomes i tenir l’eina adequada per a diagnosticar una fallada d’aquestes.

TechDisk Project, Posant a prova la CPU del teu Mac

Continuant amb el TechDisk Project! Avui ens dedicarem a posar a prova un dels components que no he tingut el privilegi de veure fallar directament ja que el 99% dels ordinadors que es reparem al servei tècnic tenen la CPU integrada amb la placa mare així que arribo a diagnosticar que s’ha de substituir aquesta peça. Però s’ha de dir que tenir una eina per posar un dels components que més calor genera al màxim de la seva capacitat és de gran valor per determinar problemes amb sistemes de refrigeració.

S’ha de ser realista i les CPU’s només tenen una manera de fallar estrepitosament, i és cremant-se en el sentit ampli de la paraula. Si la CPU és defectuosa, o no funciona correctament, molt probablement l’ordinador ni tan sols arranqui.

Icona Terminal OSXEn aquesta ocasió aquesta tasca la portarem a una eina que crec està infrautilitzada per els tècnics de reparacions de hardware, el Terminal. Per a la tasca utilitzarem la comanda yes.

Aquesta comanda fa una tasca tan absurda com escriure repetidament fins a l’infinit el text que tingui com a argument per la finestra del terminal; en el cas de no tenir cap argument (que es com l’utilitzarem) simplement escriurà la lletra y. La sortida de la comanda, que serà un munt de lletres y una darrera l’altra. Aquesta l’enviarem a /dev/null per que es destrueixi a mida que es va creant

La gràcia d’aquesta comanda es que la feina queda totalment sota la responsabilitat d’un processador fins a utilitzar el 100% de la seva capacitat. De manera que la comanda quedarà com:

yes > /dev/null

Amb aquesta ordre posarem un dels nuclis de la CPU a generar contingut alhora que el destrueix a la màxima velocitat que aquest permet. Si obrim una finestra de terminal per a crear una instància de la comanda per a cada nucli del processador, l’ordinador començara a funcionar a mode estufa i podrem testejar sensors de temperatura, ventilació i acabar de fer fallar la CPU en el cas que estigui a punt de fallar.

Un petit tresor per al diagnòstic enterrat dins de l’infinit llistat de comandes de terminal.

TechDisk Project, l’eina número 1 d’un tècnic de reparacions

Establint objectius i documentant-los per a crear el disc dur de servei tècnic perfecte. Versió MacOSX.

Com a tècnic de reparacions d’ordinadors Apple, sempre m’ha “fastiguejat” el fet d’haver de barallar-me amb les reinstal·lacions del sistema dels ordinadors als quals els hi falla el disc dur, que són la majoria amb diferència creieu-me. El temps que roba tenir un ordinador instal·lant el sistema operatiu a sobre la taula de treball és or; i poques vegades és considerat com a tal. T’en dones compte el dia que has de canviar 3 o 4 discos i de sobte et trobes amb la taula de treball plena d’ordinadors que l’únic que et permeten és quedar-te com un estaquirot mirant les barres de progrés. Es per això que al reenganxar-me a la carrera tècnica després de 2 anys d’estudiar enginyeria he volgut mirar de buscar una solució a aquesta problemàtica per a millorar els temps d’entrega de les màquines que reparem al servei tècnic.

Per altra banda, una altra de les problemàtiques que més sovint es troben a taller és que, com és d’esperar, l’usuari que ens porta l’ordinador a reparar no és tècnic i fa descripcions sovint borroses del que falla, o bé no sap identificar en quin moment falla l’ordinador. Cosa que desemboca en descripcions d’averies que molt sovint porten una paraula fatal: aleatòriament falla, es penja, es bloqueja, s’apaga… Collons quin dilema! Ni tan sols ens saben dir amb quines aplicacions es sol reproduir el problema el que porta a la necessitat d’estressar els components principals que sospitem poden ser la causa d’aquest.

El meu objectiu és…

Intentar crear un disc dur que contingui totes les eines necessàries tant per a instal·lar tot el software que sigui necessari com per a estressar al màxim les màquines i parts importants d’aquestes que puguin estar fallant.

El problema de les versions

Actualment la instal·lació del sistema es fa mitjançant un disc dur que compta amb tantes particions com sistemes operatius podem recordar i alhora tenim accés el tècnics. De moment tenim sort que el nombre de particions que s’han de mantenir no arriben al màxim nombre de particions permeses pel GUID (que són 16), recomptem versions:

Mac OS X Leopard

Mac OS X Snow Leopard

Mac OS X Lion

Mac OS X Mountain Lion

Mac OS X Yosemite

Hem surten un total de 10 particions (una per cada sistema més el seu instal·lador)! Una bogeria de mantenir i actualitzar cada vegada que surt un sistema operatiu nou. Un altre problema és el fet de que l’augment de feina o la fallada inevitable del disc dur que utilitza el tècnic ens obliga a replicar aquest disc, que creieu-me és un complet desastre haver de clonar 10 particions de disc.

Per a solventar aquest problema, ja tinc decidit que encarrilaré el problema de la instal·lació utilitzant una aplicació de servidor configurada per treballar de forma local dins el nostre futur TechDisk. Aquesta aplicació, DeployStudio és una aplicació encaminada a servidors que s’utilitza per a instal·lar l’OS X a centenars de Macs simultàniament a través de la xarxa interna d’una gran empresa. La millor part d’aquesta aplicació és que hem permetrà instal·lar des de la mateixa versió de l’OSX qualsevol de les versions anteriors, un cop haguem creat la imatge pròpiament dita. Però aquest tema donarà guerra més endavant.

Estressant els macs

L’altre problema que m’ha d’ajudar a solucionar el TechDisk One o JARVIS (hem sembla que l’acabo de batejar 🙂 ) és la frase odiosa que inclou la paraula terrorífica aleatòriament. La manera d’atacar aquest problema serà posar els macs que entrin a servei tècnic ben CALENTETS, i amb això hem refereixo a que s’ha de fer patir, i molt, l’electrònica de l’ordinador. De manera que si realment existeix un aleatòriament, el fet de posar contra les cordes el ferro el faci sortir a la llum. Els pilars principals sobre els que buscarem problemes seran:

  • Emmagatzematge, HD o SSD
  • Processador
  • Targeta Gràfica
  • Memòria
  • Bateria (en el cas de portàtils)
  • Ventilació i monitorització de temperatura
  • Interfaces de xarxa, Ethernet i Wifi.

Per a altres detalls com càmeres, àudio, teclats, trakcpads, i conexions el fabricant ens proporciona un munt de tests que són perfectes. I per no allargar-me excessivament, crec que dedicarem un post a cadascuna de les categories que hem comentat anteriorment.

iPhoto i les ‘Projeccions de Diapositives’

Un petit vídeo-tutorial de com aconseguir que les projeccions de diapositives d’iPhoto segueixin un ordre cronològic o aleatori segons ens interessi.

Tot i que iPhoto és una aplicació que té els dies comptats, recordem que Apple va anunciar que la discontinuarà amb l’actualització a Yosemite, encara hi ha un gran nombre d’usuaris de Mac OS que l’utilitzen a diari. Avui amb en Joan, ens hem estat barallant amb el senyor iPhoto per què ens fes cas alhora d’ordenar els passes de diapositives ja que l’aplicació semblava no voler fer cas del que volíem fer.

Després d’una mica d’investigació he esbrinat quin era el problema i com sempre, si una imatge val més que mil paraules… Un vídeo espero que valgui més que mil imatges. Aquest truc li dedico a en Joan, una persona encantadora.

Desactivar les previsualitzacions per defecte a Mail

La situació

Hola món! Els screencast o videotutorials són un tema que hem torna i torna al meu cap. Hem semblen una manera més que òptima d’explicar com realitzar tasques amb l’ordinador.

Aquest últim parell de mesos estic molt actiu fent hores de formació i hem trobo que molts petits dubtes que es repeteixen més que l’all i oli.  A part, fa uns dies vaig llegir un tutorial molt interessant sobre com crear microtutorials en format GIF, un format que sembla torna a estar de moda per internet. Així que he decidit posar en pràctica les recomanacions de l’article i provar de crear un microtutorial en aquest format.

El tutorial és molt senzill i bàsicament mostra com entrar una comanda de terminal que ens permetrà desactivar les previsualitzacions al adjuntar un arxiu. Una tasca no especialment complicada si ja t’hi has barallat més d’una vegada però que pot ser desconcertant per a persones que no estàn acostumades a treballar amb línia de comandes.

El procés

El resultat

A l’imatges que ens acompanyen podem veure el resultat d’adjuntar un arxiu (en aquest cas una imatge) avanç i després d’aplicar la comanda. S’aconsegueix el mateix efecte amb adjunts tipus imatge, pdf, documents de microsoft i en general tots aquells documents que es puguin previsualitzar amb vista ràpida de OS X.

 

Captura de pantalla de l'avanç i el després de la comanda

 S’ha de continuar intentant

I ara pensareu, però si ens has penjat un vídeo de YouTube en comptes del GIF que havies promès! Si, si ho sé. Al crear els documents GIF m’he volgut passar de llest amb la resolució i no aconseguia un document amb la mida suficientment petita. Una mica de paciència que en vindràn més.

La pregunta que hem vé al cap amb aquest petit truc és, tant i tant molesta és la previsualització dels documents que volem enviar que realment sigui necessari desactivar-la per complet? A mí personalment no hem molesta però si es veritat que en algunes ocasions o bé en algun cas d’ús molt concret pot arribar a molestar.